Quan tens un fill per primera vegada és molt fàcil cometre alguns errors per falta d’informació o al contrari, per tenir massa opinions diferents i no tenir clar quina és la que s’ha de seguir. Aquests són els 10 errors més habituals d’una mare primerenca, cap d’ells és greu i fins i tot algun pot arribar a ser discutible.
1. Esterilitzar tot fins que el nadó té un any
Una bona higiene en els nadons és fonamental, sobretot durant les primeres setmanes de vida, però no cal obsessionar-se. S’ha d’intentar que els seus objectes etiguin nets per tal que el nadó entri en contacte amb un número reduït de bactèries, importants per ajudar a desenvolupar les seves defenses, però no els suficients com perquè li provoquin alguna infecció. En el cas dels nens prematurs cal extremar la seva higiene.
2. Abrigar-lo massa
Els recent nascuts tendeixen a refredar-se, però si els abriguem massa també poden suar en excés. A més, s’ha comprovat que augmenta el risc d’asfixia i mort súbita. Si la temperatura de la casa és d’uns 20 a 22 graus, el nen pot estar vestit amb un body sencer de cotó, que li cubreixi els peus. Podem saber si el nen té fred si les seves mans o els seus peus estan freds o fins i tot morats. En aquest cas convé abrigar-lo una mica més. Si sua per la part del coll i el cap, vol dir que té calor i se li ha de treure roba.
3. Mantenir tota la casa en silenci quan dorm de dia
Si la mare també aprofita per a dormir i descansar, perfecte, però si no, no és aconsellable fer-ho. Quan el nen té un mes i mig, els patrons de son del nadó comencen a relacionar- se amb els cicles de llum-obscuritat i el petit està més predisposat a dormir més temps per la nit. Per això ha de percebre la llum del sol i habituar-se a sorolls quotidians de la casa durant les migdiades per saber quan és de dia. Si hi ha silenci absolut quan el nen dorm qualsevol soroll que pugui sorgir el pot espantar.
4. Banyar-lo cada dia
Els pediatres asseguren que el nadó s’ha de banyar 2 o 3 vegades a la setmana, fent això és suficient. Sobretot en el nens que pateixen dermatitis atòpica ja que la capa de grassa de la pell s’alterna amb el bany i pot empitjorar els símptomes. Si després de cada canvi bolquer li netejem bé el cul del nadó amb una esponja i li rentem les mans, no és necessari fer servir la banyera cada dia i menys utilitzar sabó.
5. Posar-lo al nostre llit quan no vol dormir al bressol
No és recomanable, ja que es corre el risc de quedarse adormida amb el nadó a sota del cos i aixafar-lo o asfixiar-lo. Sempre hi ha circumstàncies especials com per exemple donar-li el pit per les nits. També hi ha maneres de protegir bé el nadó i evitar qualsevol accident si es vol "co-llitar", però s’ha d’estar assessorat prèviament.
6. No deixar que ningú el toqui o l’agafi.
La por que algú malalt contagiï el nen si li fa un petó o l’agafa a coll és molt comú en totes les mares, siguin primerenques o no. És de sentit comú que no deixarem que una persona malalta es pugui acostar al nen, i també és habitual que no es vulgui que una persona desconeguda agafi el nen. S’ha d’arribar a un equilibri i fer respectar els desitjos de la mare sense ofendre a ningú.
7. Canviar-li de pit abans que acabi
La llet del final és la que més alimenta perquè té més greix que al principi. Un cop el nadó ha acabat (se sap perquè el pit que acaba de deixar està completament tou) se li ofereix l’altre pit. Si el nen és molt petit és possible que s’ompli de seguida. En aquest cas cal iniciar la següent presa pel pit que no ha pres anteriorment. Per tenir una bona lactància el nen ha de buidar els dos pits.
8. Rapar-li el cap perquè el cabell creixi més fort
Els dermatòlegs no recomanen fer-ho. No és cert que el cabell creixi més fort, creix exactament igual. Per altra banda, si el nadó és molt petit és possible que al desaparèixer el pèl, perdi calor corporal al cap. Les característiques del cabell del nadó no seran definitives fins passat el seu primer any i dependrà de la seva herència genètica.
9. Fer cas només de l’àvia ( i passar del pediatre)
Els temps canvien i el que fa 30 anys era ideal pels nadons, avui ja no es recomana. Encara que de vegades fem servir l’experiència i sabiesa de la nostra mare, el pediatre és la persona que més coneixements té sobre el que és millor o no pel nostre fill. En principi no s’hauria de dubtar de les seves recomanacions.10. Fer-se la forta
Afrontar un part i immediatament després tenir cura del nostre fill requereix un enorme esforç físic, mental i emocional. És normal que la dona passi per baixons.
Tirar endavant encara que no estiguem bé per por que la gent pensi que no som bones mares no és bo ni per la mare ni per al nen.
Admetre les nostres limitacions, reconèixer que estem cansades, que la cura del nen ens agobia i ens angoixa per inexperiència i, sobretot, ser capaces de demanar ajuda quan la situació ens desborda, ajuda a superar la situació i no ens fa més dèbils. Demostra que som humanes i sensates.
