Catalunya ha registrat 89.024 naixements el 2008, un màxim que no s'aconseguia des de finals dels anys setanta i que suposa un augment del 6,3% -5.308 naixements més- respecte al 2007, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).
Mentre que la mitja de naixemenets catalana se situa en el 6,3%, a Ponent la mitjana se situa en el 14,6%. De manera que es converteix en la zona de Catalunya que ha registrat més naixements. En canvi, l'àmbit metropolità és l'únic que s'ha situat per sota d'aquesta mitjana, amb un 4,5%. A més, Ponent també és la zona on més naixements hi havia dels dos pares estrangers (28,8%).
L’any passat a Lleida van néixer 5.148 infants, una xifra que no s’assolia des de l’any 1978, quan van ser 5.165. Per sexes, van ser 2.603 nens i 2.545 nenes. De fet, l’increment d’un any a l’altre a les comarques de Lleida ha estat superior al 13%, el més alt de Catalunya. L’any 2007 a Lleida van néixer 4.528 nens.
Analitzant les dades dels últims 35 anys, s’observa que des de l’any 1978 hi va haver una caiguda constant en la natalitat que va tenir el seu punt més àlgid a mitjans dels anys noranta. Concretament, a l’any 1995 només van néixer 2.919 infants. Des d’aleshores, la tendència s’ha invertit i ha anat augmentant fins a les dades actuals.
Pel que fa a la nacionalitat dels pares dels nadons, l’àmbit de Ponent (comarques de la plana de Lleida) és on hi ha la proporció més elevada de naixements amb ambdós pares estrangers, amb un 28,8%, quan la mitjana catalana és d’un 22,2%. En el cas de les nacionalitats mixtes les proporcions més elevades es troben a l’Alt Pirineu-Aran amb l’11,7%. A Ponent és d’un 6,6%.
Així doncs, a arreu de Catalunya les pautes de fecunditat s'han modificat en els últims 30 anys, ja que actualment el nombre mitjà de fills per dona és d'1,54, mentre que el 1979 era de 2,1 fills. Aquesta mitjana és lleugerament superior a l'estatal, que és d'1,46 fills per dona.
L'edat mitjana per tenir un fill s'ha situat el 2008 en els 30,8 anys, que es manté estable després que en el període 1979-1999 passés de 27,8 a 30,9 anys. La tendència de les dones catalanes és endarrerir la seva maternitat, mentre que les estrangeres tenen el seu primer fill més joves, als 28,6 anys de mitjana.
Mentre que la mitja de naixemenets catalana se situa en el 6,3%, a Ponent la mitjana se situa en el 14,6%. De manera que es converteix en la zona de Catalunya que ha registrat més naixements. En canvi, l'àmbit metropolità és l'únic que s'ha situat per sota d'aquesta mitjana, amb un 4,5%. A més, Ponent també és la zona on més naixements hi havia dels dos pares estrangers (28,8%).
L’any passat a Lleida van néixer 5.148 infants, una xifra que no s’assolia des de l’any 1978, quan van ser 5.165. Per sexes, van ser 2.603 nens i 2.545 nenes. De fet, l’increment d’un any a l’altre a les comarques de Lleida ha estat superior al 13%, el més alt de Catalunya. L’any 2007 a Lleida van néixer 4.528 nens.
Analitzant les dades dels últims 35 anys, s’observa que des de l’any 1978 hi va haver una caiguda constant en la natalitat que va tenir el seu punt més àlgid a mitjans dels anys noranta. Concretament, a l’any 1995 només van néixer 2.919 infants. Des d’aleshores, la tendència s’ha invertit i ha anat augmentant fins a les dades actuals.
Pel que fa a la nacionalitat dels pares dels nadons, l’àmbit de Ponent (comarques de la plana de Lleida) és on hi ha la proporció més elevada de naixements amb ambdós pares estrangers, amb un 28,8%, quan la mitjana catalana és d’un 22,2%. En el cas de les nacionalitats mixtes les proporcions més elevades es troben a l’Alt Pirineu-Aran amb l’11,7%. A Ponent és d’un 6,6%.
Així doncs, a arreu de Catalunya les pautes de fecunditat s'han modificat en els últims 30 anys, ja que actualment el nombre mitjà de fills per dona és d'1,54, mentre que el 1979 era de 2,1 fills. Aquesta mitjana és lleugerament superior a l'estatal, que és d'1,46 fills per dona.
L'edat mitjana per tenir un fill s'ha situat el 2008 en els 30,8 anys, que es manté estable després que en el període 1979-1999 passés de 27,8 a 30,9 anys. La tendència de les dones catalanes és endarrerir la seva maternitat, mentre que les estrangeres tenen el seu primer fill més joves, als 28,6 anys de mitjana.
El 66,5% dels naixements van correspondre a mares casades i el 33,5% a no casades. A més, el 28,2% dels naixements són de mares estrangeres -mentre que a Espanya representen el 20,7%-, i ja un de cada tres naixements ha estat de progenitors estrangers.
La principal nacionalitat de les mares és la marroquina, amb 8.205 naixements, seguida de l'equatoriana, la romanesa, la boliviana i la xinesa, amb uns 1.500 naixements cadascuna.
Les comarques de la Cerdanya, la Garrotxa, la Segarra i la Val d'Aran han estat les úniques que s'ha reduït la xifra de naixements respecte al 2007, i al Gironès, l'Anoia i el Tarragonès són les comarques amb una taxa més elevada per cada 1.000 habitants.
L'11,6% de la població catalana té entre 0 i 14 anys i el 16,2% més de 65 anys, mentre que el 1979 aquests percentatges eren del 24,9% i l'11%, respectivament.
La principal nacionalitat de les mares és la marroquina, amb 8.205 naixements, seguida de l'equatoriana, la romanesa, la boliviana i la xinesa, amb uns 1.500 naixements cadascuna.
Les comarques de la Cerdanya, la Garrotxa, la Segarra i la Val d'Aran han estat les úniques que s'ha reduït la xifra de naixements respecte al 2007, i al Gironès, l'Anoia i el Tarragonès són les comarques amb una taxa més elevada per cada 1.000 habitants.
L'11,6% de la població catalana té entre 0 i 14 anys i el 16,2% més de 65 anys, mentre que el 1979 aquests percentatges eren del 24,9% i l'11%, respectivament.
Font: http://www.bondia.cat/
