Hem trobat especialment útil el Manual per a Pares de Nens Prematurs que pot descarregar-se des de la web i que també teniu penjat aquí ((Informació molt interessant).
Font:Criatures.cat
Segueix-nos al Blog de Demamis
Segueix-nos al Blog de Demamis
dimarts, 14 de desembre del 2010
La Guia per als pares de nens prematurs
Font:Criatures.cat
dimarts, 26 d’octubre del 2010
Barcelona obrirà un banc de llet materna al desembre
Les 18 maternitats que hi ha repartides per tot el territori català es podran servir, a partir del desembre, del banc de llet materna que obrirà a Barcelona. Actualment, només hi ha serveis d’aquestes característiques a les Balears (on va obrir el primer banc de tot l’Estat espanyol), a l’Hospital Doce de Octubre de Madrid i l’Hospital de la Fe de València. En aquest cas, però, la llet que recullen només es destina a les maternitats d’aquests centres. A la Vall d’Hebron, per exemple, se serveixen de la llet que prové del banc de les Illes Balears. Saragossa n’inaugurarà un properament. Al Regne Unit n’hi ha una vintena i al Brasil uns 300.
El sistema de funcionament del nou banc, vinculat al Banc de Sang i Teixits (BST) i amb finalitats exclusivament mèdiques, consistirà en les donacions que facin mares. Se’n beneficiaran els nadons prematurs, de baix pes o que necessitin llet materna després d’una operació per beneficiar-se de les proteïnes, immunoglobulines i greixos que porta. Donarà cobertura, doncs, les unitats de cures intensives de les 18 maternitats que hi ha a Catalunya.
La necessitat de llet materna anual a Catalunya se situa, segons els càlculs de la directora de projecte del BST, Pilar Ortiz, entorn dels 4.000 litres. Per aconseguir-los, caldrien un miler de mares donants. Ortiz destaca el creixent increment de nadons que neixen amb un pes baix i que necessiten la llet materna per necessitat alimentària i mèdica.
La llet arribarà al banc congelada des del domicili de les donants. Una vegada allà, s’analitzarà per assegurar que té tots els requisits sanitaris i, posteriorment, es pasteuritzarà i es congelarà a molt baixa temperatura per assegurar-ne una conservació molt llarga.
Una important eina terapèutica
El director del banc de llet materna de les Balears i president de l’Associació Espanyola de Bancs de Llet Humana, Antoni Gayà, considera els centres com “una eina terapèutica important pels pediatres”. I és que la llet materna té molts beneficis respecte a la de fórmula i, segons recorda Gayà, ajuda a disminuir les infeccions generalitzades greus i desapareixen les necrosis intestinals. A més, és de digestió més fàcil i facilita la recuperació intestinal.
Font:Criatures.cat
dijous, 21 d’octubre del 2010
El Parlament Europeu aprova una baixa maternal mínima de 20 setmanes!!!
Després de mesos d’estira i arronsa, i malgrat els mals auguris que han precedit les deliberacions, el Parlament Europeu va aprovar ahir ampliar la durada mínima de la baixa de maternitat que passa de les 14 a les 20 setmanes. La mesura però, ha de passar ara un nou sedàs. Cal un acord definitiu entre la cambra i els Vint-i-set països membres de la UE i no es preveu que sigui fàcil després que alguns països, com el Regne Unit i Alemanya, hagin demostrat la seva oposició, fins i tot, a l’ampliació de fins a 18 setmanes. Al·leguen l’elevat cost que tindrà aquesta mesura social en un context de crisi econòmica com el que estem travessant.
La Comissió de Drets de la Dona exigeix també als països membres que els pares puguin gaudir d’una llicència retribuïda de dues setmanes de durada. La decisió ha tirat endavant amb 390 vots a favor, 192 en contra i 59 abstencions.
Segons un estudi encarregat pel Parlament Europeu, ampliar la baixa que poden gaudir les mares després d’haver tingut una criatura fins a les 20 setmanes amb el cent per cent del salari tindrà un cost de fins a 988 milions d’euros en el cas d’Espanya. 1.429 a França, 1.324 al Regne Unit i 1.150milions a Alemanya.
Font: Criatures.cat
dimecres, 20 d’octubre del 2010
Incrementar la immunitat durant l’embaràs
El fred ja ha arribat i hem començat a activar els mecanismes per evitar que els encostipats s’acabin convertint en un company de viatge durant l’hivern. En el cas de les embarassades, hi ha algunes estratègies a seguir per aconseguir incrementar la immunitat del cos davant els atacs dels virus. Malgrat que el cos ja compta amb mecanismes propis, una dieta adequada és clau. I és que, en aquest cas, està en joc la salut de més d’una persona. Aquí teniu uns quants consells.
■Les proteïnes. Són necessàries per produir anticossos. La dieta, doncs, ha d’incloure peix, ous, làctics, llegums i cereals integrals.
■Vitamina C. Ajuda al bon funcionament del sistema immunitari ja que influeix en l’activitat dels leucòcits i macròfags que lluiten contra les infeccions. Cal menjar-ne sovint, perquè el cos només la reté durant tres hores. En duen els cítrics, el kiwi, el pebrot i el tomàquet, entre d’altres.
■Vitamina A. Enforteix les mucoses, molt sensibles durant l’embaràs per les hormones, i contraresta els efectes immunodepressors de l’estrés. Els aliments que en porten són l’ou, els làctics complerts, les verdures verdes, vermelles, taronges i grogues, els albercocs, les cireres, el meló i el préssec.
■Vitamines del grup B. Són importants per prevenir defectes del tub neuronal del nadó. És per això que es recomana que l’embarassada prengui àcid fòlic. Si falta la b6, l’organisme no farà prou leucòcits. El complex vitamínic B apareix als aliments d’orígen vegetal, a la fruita, als fruits secs, als cereals integrals i llegums, a la carn, al peix i als ous.
■Vitamina E. Té una acció estimulant del sistema immunològic que impedeix la proliferació dels virus. En porten els olis verges de pressió en fred, els cereals integrals, la fruita, les verdures, els ous i la mel.
■El zinc. Evita el deteriorament del tim, la glàndula endocrina que es troba dalt de tot del pit i on maduren els linfòcits, responsables de la immunitat. Cal menjar aliments rics en minerals: ous, peixos, cereals integrals i llegums, que en porten.
■La dona embarassada ha de menjar preferiblement aliments naturals i el més frescos possible. Si pot triar, els de cultiu orgànic que no duen pesticides.
■Pel que fa a les fruites, una bona opció és la papaia, que reforça el sistema immunitari, conté minerals esencials, vitamines, fibra i 10 vegades més vitamina C que la taronja.
■Els ferments làctics del iogurt també estimulen el sistema immunitari.
■Totes les amanides hauríen de portar ceba i all ja que tenen efectes antibiòtics i antivírics.
■L’aigua és molt important perquè ajuda al cos a fer les reaccions metabòliques. També en podeu beure a través de sucs naturals o brous de verdura.
Font:Criatures.cat
dimecres, 22 de setembre del 2010
TOT A PUNT PER L'ARRIBADA DEL NADÓ: 10 CONSELLS ÚTILS
Les setmanes han anat passant, potser més de pressa o més lentament del que hauries volgut. Abans que faci acte de presència real la criatura que ha estat creixent dins teu durant 9 mesos, vols tenir-ho tot a punt. S’aconsella tenir-ho tot preparat a la setmana 36. Hi ha uns quants consells que et poden resultar realment útils encara que el teu marge de maniobra, en el més estricte sentit de la paraula, hagi quedat realment reduït.
■Tingues a punt la bossa amb les coses que et faran falta a l’hospital. Alguns bàsics que ningú t’haurà recomanat: mitjons per no tenir fred als peus a la sala de dilatació, un rellotge per controlar les contraccions, un reproductor de música si és que escoltar-ne et relaxa i un entrepà pel futur pare.
■Si encara no ho has fet, prepara un pla de part en el que hi constin les teves preferències a l’hora de donar a llum: des de les persones que vols que estiguin amb tu en aquell moment, els analgèsics que et poden administrar i el tipus de lactància que vols dur a terme, entre d’altres.
■Fes una neteja a fons de la casa. Com no és el moment de fer grans esforços, busca ajuda per deixar-ho tot net i endreçat per quan torneu.
■Tingues a prop el telèfon de parents, amics o veïns a qui avisar en cas que tinguis una emergència.
■Preveu amb qui es quedaran els fills grans, si en tens. L’opció més comuna són els avis però, si no pot ser aquesta, haureu de pensar qui se’n podrà fer càrrec.
■Omple el rebost i el congelador. Després anireu massa de bòlit per anar a comprar i posar-vos a cuinar i no és gaire sa abusar del menjar que et porten a casa. A banda de productes de neteja bàsics, paper higiènic, detergent i bolquers, també convé que tinguis reserves de verdura congelada, sopes, carn i peix (si pot ser, ja cuinat), pa, llaunes de conserves, …
■Fes un llistat de tràmits a fer una vegada ja hagi nascut. Els primers dies, la falta de son, també del pare, no és gaire bona aliada perquè tinguem el cap clar i recordem quins són tots els passos administratius que cal fer. Registre civil, Seguretat Social, empadronament, demanda d’ajudes, ….
■Fes-te una posada a punt. Durant algun temps després d’haver donat a llum, serà una mica complicat cuidar-te. Aprofita per relaxar-te anant a la perruqueria i a l’esteticista. És difícil de calcular quan podràs tornar a fer-ho.
■Utilitza també aquests dies d’espera per acabar de preparar-te psicològicament per a l’arribada del nadó, sobretot si és el primer. Assumir un nou rol com el de ser mare també requereix el seu temps.
■I, finalment, descansa. Aprofita per dormir, per practicar exercicis relaxants, per llegir, per quedar amb els amics, per gaudir de la parella i per perdre el temps.
Font: Criatures.cat
divendres, 6 d’agost del 2010
dimecres, 4 d’agost del 2010
Perquè esperar un fill et canvia la vida... però no t'atrofia el gust.
La moda de tardor per dones gestants modernes, dinàmiques, femenines i amants del comfort ja ha arribat a Mima't Mamà!
dimecres, 14 de juliol del 2010
Els 10 errors de la mare primerenca
Quan tens un fill per primera vegada és molt fàcil cometre alguns errors per falta d’informació o al contrari, per tenir massa opinions diferents i no tenir clar quina és la que s’ha de seguir. Aquests són els 10 errors més habituals d’una mare primerenca, cap d’ells és greu i fins i tot algun pot arribar a ser discutible.
1. Esterilitzar tot fins que el nadó té un any
Una bona higiene en els nadons és fonamental, sobretot durant les primeres setmanes de vida, però no cal obsessionar-se. S’ha d’intentar que els seus objectes etiguin nets per tal que el nadó entri en contacte amb un número reduït de bactèries, importants per ajudar a desenvolupar les seves defenses, però no els suficients com perquè li provoquin alguna infecció. En el cas dels nens prematurs cal extremar la seva higiene.
2. Abrigar-lo massa
Els recent nascuts tendeixen a refredar-se, però si els abriguem massa també poden suar en excés. A més, s’ha comprovat que augmenta el risc d’asfixia i mort súbita. Si la temperatura de la casa és d’uns 20 a 22 graus, el nen pot estar vestit amb un body sencer de cotó, que li cubreixi els peus. Podem saber si el nen té fred si les seves mans o els seus peus estan freds o fins i tot morats. En aquest cas convé abrigar-lo una mica més. Si sua per la part del coll i el cap, vol dir que té calor i se li ha de treure roba.
3. Mantenir tota la casa en silenci quan dorm de dia
Si la mare també aprofita per a dormir i descansar, perfecte, però si no, no és aconsellable fer-ho. Quan el nen té un mes i mig, els patrons de son del nadó comencen a relacionar- se amb els cicles de llum-obscuritat i el petit està més predisposat a dormir més temps per la nit. Per això ha de percebre la llum del sol i habituar-se a sorolls quotidians de la casa durant les migdiades per saber quan és de dia. Si hi ha silenci absolut quan el nen dorm qualsevol soroll que pugui sorgir el pot espantar.
4. Banyar-lo cada dia
Els pediatres asseguren que el nadó s’ha de banyar 2 o 3 vegades a la setmana, fent això és suficient. Sobretot en el nens que pateixen dermatitis atòpica ja que la capa de grassa de la pell s’alterna amb el bany i pot empitjorar els símptomes. Si després de cada canvi bolquer li netejem bé el cul del nadó amb una esponja i li rentem les mans, no és necessari fer servir la banyera cada dia i menys utilitzar sabó.
5. Posar-lo al nostre llit quan no vol dormir al bressol
No és recomanable, ja que es corre el risc de quedarse adormida amb el nadó a sota del cos i aixafar-lo o asfixiar-lo. Sempre hi ha circumstàncies especials com per exemple donar-li el pit per les nits. També hi ha maneres de protegir bé el nadó i evitar qualsevol accident si es vol "co-llitar", però s’ha d’estar assessorat prèviament.
6. No deixar que ningú el toqui o l’agafi.
La por que algú malalt contagiï el nen si li fa un petó o l’agafa a coll és molt comú en totes les mares, siguin primerenques o no. És de sentit comú que no deixarem que una persona malalta es pugui acostar al nen, i també és habitual que no es vulgui que una persona desconeguda agafi el nen. S’ha d’arribar a un equilibri i fer respectar els desitjos de la mare sense ofendre a ningú.
7. Canviar-li de pit abans que acabi
La llet del final és la que més alimenta perquè té més greix que al principi. Un cop el nadó ha acabat (se sap perquè el pit que acaba de deixar està completament tou) se li ofereix l’altre pit. Si el nen és molt petit és possible que s’ompli de seguida. En aquest cas cal iniciar la següent presa pel pit que no ha pres anteriorment. Per tenir una bona lactància el nen ha de buidar els dos pits.
8. Rapar-li el cap perquè el cabell creixi més fort
Els dermatòlegs no recomanen fer-ho. No és cert que el cabell creixi més fort, creix exactament igual. Per altra banda, si el nadó és molt petit és possible que al desaparèixer el pèl, perdi calor corporal al cap. Les característiques del cabell del nadó no seran definitives fins passat el seu primer any i dependrà de la seva herència genètica.
9. Fer cas només de l’àvia ( i passar del pediatre)
Els temps canvien i el que fa 30 anys era ideal pels nadons, avui ja no es recomana. Encara que de vegades fem servir l’experiència i sabiesa de la nostra mare, el pediatre és la persona que més coneixements té sobre el que és millor o no pel nostre fill. En principi no s’hauria de dubtar de les seves recomanacions.10. Fer-se la forta
Afrontar un part i immediatament després tenir cura del nostre fill requereix un enorme esforç físic, mental i emocional. És normal que la dona passi per baixons.
Tirar endavant encara que no estiguem bé per por que la gent pensi que no som bones mares no és bo ni per la mare ni per al nen.
Admetre les nostres limitacions, reconèixer que estem cansades, que la cura del nen ens agobia i ens angoixa per inexperiència i, sobretot, ser capaces de demanar ajuda quan la situació ens desborda, ajuda a superar la situació i no ens fa més dèbils. Demostra que som humanes i sensates.
dimecres, 14 d’abril del 2010
14 FALSOS MITES SOBRE L'EMBARÀS
Existeixen molts mites sobre l’embaràs, el part i el puerperi que varien en funció de cada cultura i de cada època. Moltes vegades els amics, familiars i coneguts ens atabalen amb normes del que es pot i el que no es pot fer durant l’embaràs, sense saber del cert si és una raó científica i demostrable o simplement un consell que forma part de la saviesa popular. És inevitable que davant d’aquestes advertències a la dona que està embarassada li entrin pors i dubtes, fins al punt de modificar la seva vida diària.
■No cal menjar per dos. No s’ha de menjar més, sinó millor.
■El coit no danya el fetus.
■La higiene diària no és perjudicial.
■No cal rentar-se els genitals més d’un cop al dia.
■La dona embarassada pot banyar-se en platges i piscines fins al final de l’embaràs.
■Dormir de bocaterrosa o panxa enlaire no perjudica el fetus.
■No hi ha cap tractament preventiu de les estries gravídiques.
■No hi ha cap tractament preventiu de la caiguda del cabell.
■La dona embarassada pot viatjar en moto i anar en bicicleta.
■No cal fer cap preparació especial dels pits per a la lactància: ni massatges, ni massatges als mugrons, ni cremes, etc.
■L’embaràs no influeix en la graduació ocular.
■Durant l’embaràs es poden utilitzar anestèsics locals com, per exemple, els d’odontologia.
■La probabilitat que una radiografia simple feta en el període periconcepcional afecti el fetus és molt baixa.
(Font: Infermeravirtual.com)
dimecres, 3 de març del 2010
FELICITATS MIREIA!!!
Una abraçada per tots.
Llum
ALLETA ORGANITZA UNA XERRADA SOBRE POSTPART EL DIA 11/03
Hola noies!
Us recomano aquesta xerrada.
Fins aviat!
Llum
DIJOUS 11 DE MARÇ
DE 18.00 h a 20.30 h
CENTRE CÍVIC (CENTRE HISTÒRIC) PÇA. L'ERETA SN LLEIDA
(Els nens hi són benvinguts)
Quan un nounat arriba a casa la pregunta que sorgeix es: I ara què?
A partir d’aquesta qüestió repassarem les falses expectatives que hem tingut durant l’embaràs sobre el part i la criança i alguns dels dubtes que envolten la realitat del pospart: recuperació després del part, manteniment de la lactància materna, la importància del suport de la parella i els familiars, la sempre present tornada a la feina, la sexualitat després de l’arribada d’un fill,què passa quan hi ha altres fills, intentar entendre el nadó, les seves necessitats però especialment noves sensacions i sentiments, canvis en l’organització i nous rols, ...
Tot això des d’una perspectiva optimista, amb exemples i un bon toc d’humor a càrrec de l'Anna Morales, Consultora Certificada en Lactància Materna i assessora del grup de recolzament a l'alletament matern Ma Cas (Mares de Castelldefels).
PREPART: 8 SENYALS QUE S'ACOSTA EL DIA "D"
Els canvis físics del prepart es poden anticipar al part de debò unes hores o un mes sencer. El prepart es caracteritza per l’inici de l’esborrament i la dilatació del coll uterí, que només pot detectar el metge, així com per una gran varietat de signes que l’embarassada pot detectar per si sola:
■Alleujament i encaixament.
■Sensació creixent de pressió a la pelvis i al recte.
■Pèrdua de pes o aturada de l’augment de pes.
■Canvis del nivell d’energia.
■Canvis de les pèrdues vaginals.
■Expulsió del tap mucós.
■Intensificació de les contraccions de Braxton-Hicks.
■Diarrea.
Aquesta informació està extreta d’un manual imprescindible: Què es pot esperar quan s’està esperant (Edicions Medici), de Heidi Murkoff, Arlene Eisenberg i Sandee Hathaway.
dimarts, 16 de febrer del 2010
FELICITATS MAYRA!
Vull felicitar la Mayra de Tàrrega pel naixement d'en Gerard la setmana passada.
Moltes felicitats al pare també!!!
... i petonets al petitó.
Llum
AGENDA FEBRER-MARÇ EMBARÀS I POST-PART
amb Rosa Escribà, Comadrona
divendres 12 de març de 18 a 19'30 hores
Preu: Gratuït.
Obert a tothom. Els nens són benvinguts
Curs de Massatge Infantil
amb la Laura Palacin, Doula i Educadora de Massatge Infantil
5 sessions per a gaudir del contacte íntim amb el teu fill
Preu: 100 euros. Places limitades.
Trobada Grup de Criança
Divendres 19 de febrer de 17'30 a 19'30 h.
Les interessades envieu un mail confirmant la vostra assistència a: grupdecria@gmail.com
Gratuït
Ioga post-part (mares i nadons)
S'obre el grup de ioga post-part per a les mares i els nadons.
A partir del març els dimarts de 12 a 13 hores.
Demana més informació al telèfon 973 266 571
dijous, 4 de febrer del 2010
NOU GRUP DE CRIANÇA A LLEIDA!!!
Hola a totes,
Un nou grup de criança és a punt de néixer a Lleida!!! El coordinen la Judit i la Laura que són grans professionals i que moltes de vosaltres ja coneixeu.
Concretament ha de començar el tercer divendres de febrer (el 19/02). Per més informació, accediu a l'enllaç. http://anandaioga.wordpress.com/ Es tracta d'un blog que estan fet expressament pel grup de criança.
Fins molt aviat!
Llum
dimecres, 20 de gener del 2010
LA GUIA PER EMBARASSADES DEL DEPARTAMENT DE SALUT
Hola a totes!
Em sembla important posar-vos a l'avast la "Guia per a Embarassades" que ha elaborat el Departament de Salut de la Generalitat. Trobo que és una bona introducció a tots els canvis que esteu experimentant al vostre cos, una informació molt clara i entenedora sobre el sistema sanitari pel que fa a l'embaràs i el naixement del vostre fill/a, els hàbits saludables i la normativa laboral. Espero que us sigui útil!
Fins aviat!
Llum
dilluns, 18 de gener del 2010
divendres, 15 de gener del 2010
NINGÚ HA DE DECIDIR PER TU
Hola noies!
L'altre dia parlàvem amb la Gemma del part respectat i del camí que encara ens queda per fer en aquest àmbit. Si no volem que passin coses com aquesta que veieu, hem d'anar totes a la una. De moment, jo vaig facilitant-vos la informació, que com sempre dic, és el poder.
A la web Élfica, he trobat aquest article de la doctora en medicina Ibone Olza, que recomano llegir a totes les embarassades o en projecte d’estar-ho. És una mica llarg, però crec que val la pena, molt. Feliç lectura!
PARTO: NADIE DEBE DECIDIR POR TI
Algunas cosas están empezando a cambiar, afortunadamente. La imagen de una mujer pariendo acostada, rodeada de desconocidos que le dicen como empujar mientras el padre aguarda fuera lleva camino de pasar a la historia. Cada vez son más los estudios que demuestran que pedir que la mujer sea protagonista de su parto no es ningun capricho, sino la manera más segura de dar a luz. Estar rodeada de cariño y de profesionales que respetan los tiempos de cada mujer probablemente sea el pasaporte para lograr un nacimiento respetado y un bebé y una madre sanos.
El parto es un proceso delicado, pero también un acto íntimo y una expresión de amor. Si bien a lo largo del siglo XX los avances de la Obstetricia consiguieron reducir hasta niveles mínimos la mortalidad materna e infantil en el período perinatal, desde los años ochenta la Organización Mundial de la Salud ha manifestado su preocupación por la excesiva medicalización del parto que motiva una aumento de los partos instrumentales o cesáreas de manera innecesaria.
¿Cómo conseguir beneficiarse de los avances de la ciencia sin caer en esa peligrosa medicalización del parto?¿Cómo lograr que sea una experiencia íntima sin prescindir de la tecnología? Probablemente la clave resida en la relación que se establece entra la mujer embarazada y los profesionales que le atienden.
EL DERECHO A LA INFORMACION
Es importante que la relación con los profesionales que atienden a la mujer sea de mutua confianza. La mujer necesita sentirse libre de preguntar cuantas dudas y preocupaciones se le ocurran. Saberse escuchada permite afrontar el parto con tranquilidad y confianza. Para los profesionales saber lo que preocupa a la mujer y conocer su estado anímico facilita que el trato sea individualizado y óptimo.
El embarazo y el nacimiento no son una enfermedad. Es importante elegir bien a los profesionales que lo atenderán preguntándoles cual es su visión del parto, en que situaciones utilizan técnicas intervencionistas, que porcentaje de cesáreas y de episiotomías tienen…Si se opta por un centro público se puede solicitar información al Servicio de Atención al Paciente, preguntando por los protocolos y estadísticas del centro, y facilitándoles un “plan de parto” con los deseos de la mujer. Por ejemplo, se puede escribir pidiendo que permitan la compañía de una acompañante del parto (o “doula”) además del padre, que respeten las recomendaciones de la OMS para el parto normal y que faciliten los métodos no farmacológicos para el alivio del dolor como por la ducha o la bañera. Si el centro responde que no puede garantizar alguna de estas medidas se puede redactar otra carta solicitándolo, cuantas más mujeres den estos pasos mayor protagonismo tendrán en sus partos.
Si las respuestas no coinciden con lo que se busca se puede cambiar de profesional, algunas mujeres lo han hecho incluso al final del embarazo. El parto es más fácil eligiendo profesionales que confien en la capacidad innata de las mujeres para dar a luz, que no sean amigos de las intervenciones innecesarias, que no tendrán prisa por acabar el parto para poder marchar a su casa. Deben estar al servicio de la mujer y del bebé: no tiene sentido que la mujer esté pendiente de agradarles o de no molestar. Definitivamente la embarazada es una mujer adulta y merece parir como ella quiera.
Más importante aún que la confianza en los profesionales es confiar en el propio cuerpo. Todas las mujeres somos el resultado de miles de años de perfeccionamiento natural, nuestros cuerpos son el último producto de la naturaleza para lograr la supervivencia de nuestra especie, en resumidas cuentas: estamos hechas para parir.
EL PARTO REQUIERE INTIMIDAD Y CARIÑO
En el parto se necesita intimidad, respeto, cariño. Por eso es bueno estar acompañada de un ser querido. Dar a luz requiere abandonarse y dejarse llevar por las sensaciones más primitivas. Es preciso que se minimicen las interrupciones, ¡pensar puede detener el parto!. De hecho esto sucede a menudo al llegar al hospital: después de haber tenido contracciones fuertes y seguidas en casa, todo se detiene al entrar en el hospital. El cuerpo necesita un tiempo para volver a recuperar la intimidad y familiarizarse con el nuevo entorno. El reloj tampoco sirve de mucho en el parto. Algunos partos son tan rápidos como un suspiro, otros se prolongan durante un par de días…Casi siempre es un trabajo largo, que requiere mucha energía y sobre todo paciencia. La matrona debe saber esperar, observar a la mujer sin molestarla apenas, y permitir que todo siga su ritmo mientras el bebé esté perfecto.
Acelerar un parto rompiendo la bolsa o mediante la oxitocina requiere que haya un verdadero motivo médico. Si no, se puede producir el efecto contrario: el bebé no desciende al no haber tenido tiempo de colocarse bien, y el parto termina en cesárea. Conviene estar informados de antemano de los beneficios de cada intervención así como de los riesgos y valorar todas las alternativas. En esos momentos se puede pedir unos minutos a solas con la pareja para hablar tranquilamente antes de tomar una decisión.
EL DOLOR COMO GUIA
El dolor obliga a conectarse con el cuerpo y a no pensar en nada más. Desde luego que la vivencia es subjetiva y muy variable, pero lo cierto es que el dolor puede ser la guía. Escuchándolo se puede encontrar la postura que facilite el nacimiento. No hay posturas buenas ni malas para parir, lo importante es que cada mujer encuentre las suyas. A veces caminar o bailar durante la dilatación es de gran ayuda, otras permanecer en la bañera mitiga las sensaciones dolorosas.
Conocer lo que sucede en el parto ayuda a afrontar el dolor. Las primeras contracciones suelen ser vividas con euforia y con la duda de si se está definitivamente de parto. Es mejor afrontarlas de una en una, pensando que con cada contracción falta menos y que todas cumplen su papel. Conforme avanza el parto se hacen más seguidas e intensas, pero hay mujeres que pueden estar hablando o incluso dormitando entre contracciones. Cuando se alcanza la fase de transición algunas mujeres sienten que “se van de este mundo”. Pueden gritar, llorar, gemir o incluso insultar al padre de la criatura, ¡es normal!. Decir “ya no puedo más” suele ser buena señal: probablemente la dilatación ya sea completa y pronto sentirá las ganas de empujar para que salga el bebé. Entonces suele comenzar la euforia, algunas mujeres no se pueden creer que el final ya esté cerca, y empiezan a mostrarse impacientes por abrazar al bebé.
La anestesia epidural puede ser una ayuda muy eficaz en algunos partos, pero si se utiliza demasiado pronto conlleva un mayor riesgo de que se utilice oxitocina y de que sean precisas otras intervenciones. Por el contrario los métodos no farmacológicos de alivio del dolor, como los masajes, el agua o el apoyo psicológico no tienen ningún efecto secundario.
¿Y SI ALGO VA MAL?
Es cierto que parir es algo natural y que lo normal es que todo vaya rodado. No obstante hay un pequeño porcentaje de casos en que algo se complica y es precisa la intervención médica. Si los profesionales informan a la mujer de lo que acontece explicando detenidamente las opciones y además de ofrecen su consuelo en un momento tan difícil la mujer confiará plenamente en ellos. Así podrá vivir un nacimiento respetado y digno.
Ibone Olza .Doctora en Medicina
Per més informació:
dijous, 14 de gener del 2010
FELICITATS MIREIA!
dimarts, 12 de gener del 2010
REBAAAAAIXES!!!!!
Ostres! No he tingut temps fins ara de dir-vos a totes que a Mima't Mamà ja estem de REBAIXES i que no t'ho pots perdre perquè els descomptes són impressionants i arriben fins al 60% !!!
Ens veiem aviat doncs! Mentrestant, aneu creixent (les panxolines només, eh?!) i sobretot mimeu-vos molt, molt. ;-)
Llum
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)